|
|
|
Inicio
»
El mundo literario
|
Versión Imprimible
|
|
» El embrión del "Cuaderno gris" |
El embrión de 'El quadern gris'
Josep Pla dio como bueno el texto de “El quadern gris” casi cincuenta años después de haber redactado el dietario inicial. Un escrito de juventud que fue reelaborando en distintos momentos con ampliaciones, supresiones, retoques y mejoras estilísticas. La edición del primer manuscrito permitirá a los lectores de Pla compararlo con el de 1966 y comprobar -más allá de las lógicas diferencias ortográficas- la evolución desde el espontáneo lenguaje referencial de los 21 años a la elaborada lengua literaria del autor casi septuagenario.
MANUSCRITO ORIGINAL 8/XI/1918.
Desde una finestra del bordel veig un remat de xais menjant l´herba del cementiri vell.
18/XII/1918. A dinar a cala Pedrosa amb Vergés, Matas, Querido, Gatins, Xicu Pla, fem foc a la platja. Dinem sota l´ombrera. Gran desordre pocasolta. Hermós no ha sabut mai fer l´arroç; el millor que fa es la carn d´olla. Tothom tocat de borratxera. Jo llenço una cafetera al pou… idiota! Pujo a S. S. Trobo a Adela. Se m´esmuny dels braços forcejant, no la puc besar, li surt als llavis una saliva blanca i seca i es torna pal·lida. Trobo a Adela absoluta i refinadament deliciosa.
Després la depressió de l´alcohol i el remordiment.
25/XII/1918.
Sóc un home vell. No sento cap impuls d´adorar res i no tinc cap sensibilitat religiosa. La família parla de la missa del gall. És horrible no tenir cap il.lusió -més que aquesta secreta i diabòlica il.lusió d´escriure a la que ho sacrifico tot. Què és preferible, una felicitat mediocre o un dolor superior?
31/XII/1918.
¿De que es tracta a Catalunya? ¿De convertir el nom del país en un gran valor emotiu o de millorar l´administració? En aquest precis moment em sembla que la gent s´acontentaria amb una reforma administrativa inteligent a fons. 29/III/1919.
Al seminari de Filosofia, primera lliçó de Xenius. Sento per aquest home una gran enveja. Confeso que serà per mi, ja sempre més, una obsessió. Aquesta lliçó em transporta a lo que suposo que és l´ensenyament fora d´aquí. Ors es un orador prodigiós, magnífic. Hi ha molta gent. Estelric, sembla un gall en garbera. Porta uns mitjons de pessim gust, de color de vi clar i sabates de xarol. Millàs Raurell amb els ulls d´atmetlla i cara de caràtula. Jardí, ros i grassonet, que te fama d´ésser un dialectic fortíssim i que llegeix en veu alta tan malament, Creixells, alt i espigat, elegant, tan bon xicot… El public del carrer, no es pas tan agradable: hi ha tres senyoretes vestides de vermell, una monja exclaustrada, una senyora vestida de cacatua… i els alumnes que ja tenen la carrera de mestre i que son uns primaris pedants. Climent ironitza.
´EL QUADERN GRIS´
8/XI/1918.
Al´hora baixa, des d´una determinada finestra, veig un ramat de xais menjant l´herba del cementiri vell.
18/XII/1918. Dinar a Cala Pedrosa, a la barraca dels Vergés. Hi trobo Enric Vergés, Mata, Hermós, Xicu Pla, conserge del club, Jaumet del cafè Pallot i tres o quatre bercengasos més (...) abans de dinar, la generalitat dels presents està tocada d´embriaguesa. Dinem sota l´ombratge, enmig d´un desordre del gènere poca-solta indescriptible. En el moment de les postres veig que un dels presents cala foc en una cadira; l´altre es posa a rompre els plats; l´altre es tira a l´aigua amb l´abric posat; el de més enllà llença la cafetera a la cisterna. És una mena de follia frenètica, idiota i grotesca. Aprofito un moment de confusió per a fugir, pujant, amb el cor agitat, el corriol sobtat. Quan perdo la cala de vista, sento com un deslliurament.Ala carretera trobo Adela, la nena del far. És més menuda, plena i deliciosa que mai. Se m´acosta amb moltes ganes de riure. Tracto de fer-li una carícia, però de sobte veu en la meva cara alguna cosa estranya, es torna pàl·lida, forceja nerviosament i fuig, corrent com un coet. Després ve la depressió de l´alcohol i el remordiment per les violències.
23/XII/1918. La meva sensibilitat social és negligible, escassa. Sento que la família parla, amb entusiasme, de la missa del gall. No arribo pas a interessar-m´hi. És objectivament desagradable no sentir cap il·lusió -ni la il·lusió de les dones, ni la dels diners, ni la d´arribar a ésser alguna cosa en la vida- només de sentir aquesta secreta i diabòlica mania d´escriure (amb tan poc resultat) a la qual ho sacrifico tot, a la que probablement ho sacrificaré tot en la vida.Em demano: què és preferible?Un passament mediocre, alegroi i conformat, o una obsessió com aquesta, apassionada, tensa, obsessionant?
29/III/1919. Primera lliçó de Xènius al Seminari de Filosofia. Sento per aquest home una gran enveja. Confesso que serà per mi, sempre més, una obsessió. És un orador prodigiós, magnífic, d´una habilitat administrada fascinadorament. La seva lliçó em transporta al que suposo que és l´ensenyament fora d´aquí. Hi ha molta gent. Estelrich sembla un gall en garbera. És a tot arreu, amb els cabells escarolats, en un desordre fictici: sobre unes sabates baixes de xarol porta uns mitjons de color de vi clar, que em deixen perplex (...) En els cursos hi ha tres senyoretes inscrites. Vestides de fosc, em semblen delicioses. A una d´elles, que té un nas grec -com se sol dir-, Climent li ha dedicat un epigrama amorós.
| Importante:
Se permite la reproducción de los textos siempre que se
cite la fuente |
|
|
Carlos Rivera
»
El mundo literario
» Respuesta |
Envía este
artículo a un amigo CLICK
AQUÍ |
|
|
|
|
|
|
